Joc lliure
Les caixes de cartró són un element meravellós per desenvolupar la imaginació dels infants.
Dóna múltiples possibilitats de joc i facilita la invenció, l’estratègia i el joc de moviment entre l’objecte i els infants.
En el joc lliure, no estructurat i sense directrius de l’adult, l’infant desenvolupa la seva creativitat i la imaginació, així com el joc simbòlic, al servei de la iniciativa de l’infant.
Moments a l’aire lliure
La ciència ha demostrat que aprenem a força de fer, d’experimentar i, sobretot, d’emocionar-nos.
I que si aprenem en grup, aquests coneixements perduren amb major intensitat en la memòria.
Avui, què fem?
Els aliments ens fan pensar i ens ofereixen la possibilitat de formar-nos preguntes…
Una taronja ens la podem menjar sencera.
Però també, si l’espremem o l’aixafem ben fort n’hi surt suc!!
I amb…
farina, sal i aigua fem una pasta com la plastilina!!
Quan els nens juguen i exploren els objectes, s’apropien de les seves propietats físiques però també coneixen les seves propietats culturals i construeixen seguretat en si mateixos en afirmar i provar, els seus propis punts de vista. Constance Kamii (1987) explica que les activitats de coneixement físic que conviden a explorar i observar les reaccions dels objectes, promouen l’assoliment d’objectius no només intel·lectuals (inventar problemes, establir relacions, observar diferències i semblances), sinó també vinculats a la seva confiança, curiositat i autonomia (ja que conviden a posar a prova i confiar en les seves idees i pròpies iniciatives)
Aprenentatges de manipulació a l’exterior
Els entorns exteriors poden oferir una font constant d’observació, anàlisi, experimentació.
Els nens avui necessiten de l’exterior per poder desenvolupar la seva motricitat gruixuda, aprendre sobre les relacions socials, posar-se en contacte amb el món sensorial, enfrontar-se a reptes, despertar la seva curiositat i sorpresa, experimentar….
Podem sortir a veure i explorar la naturalesa, a buscar material que ens serveixi com a material de manipulació (fulles, pals, fruits que ens poden servir per classificar, mesurar…)
i trobar en l’arquitectura reptes…
“Tots els aprenentatges més importants de la vida es fan jugant” F. Tonucci
Avui, teatre d’ombres xineses
Teatre d’ombres xineses explicant-nos el conte “Quin gust té la lluna?”
…. EMOCIONANT I MISTERIÓS…
…TOT A LES FOSQUES….
Qué hi ha darrere el llençol?
La creativitat
Els llenguatges visual i plàstic donen la possibilitat als infants de manifestar la seva capacitat creativa i comunicativa. La intervenció ha de potenciar-la mitjançant estratègies diverses, per exemple, posar a l´abast de l´infant materials de l´entorn perquè experimenti i desenvolupi amb llibertat els fonaments del llenguatge plàstic.
Un cop els infants han experimentat les sensacions amb els materials, actuen per transformar-los tot impregnant-los dels seus impulsos, les seves intencions i les seves emocions. Activitats variades amb materials mal·leables o els que embruten, i que tenen la característica de deixar rastres i empremtes que perduren en el temps, són uns bons elements per iniciar-se en la expressió plàstica.
Les eines que es posen a l´abast s´han d´ajustar a les possibilitats motrius dels infants. A més, serà convenient explorar les possibilitats d´aquests instruments i del propi gest gràfic i plàstic, en diferents plans de l´espai ( vertical, inclinat, horitzontal…) i en diferents formats ( paper d´embalar, pissarra, terra… ).
Per donar sentit a les obres d´art dels infants, cal decorar les estances i l´escola en general amb les seves creacions.
La creativitat és una aventura cap a allò desconegut i serà més genuïna quan més lliure sigui
Camí per l’autonomia
Un dels objectius que el currículum proposa per als infants de l’escola bressol és potenciar una actitud autònoma per part dels adults que els envolten. Però que vol dir això? Nosaltres no ho entenem com un fi on les seves intervencions hagin d’estar ben fetes tal com els adults les veuen, ni de pressa al ritme que a vegades volem, ni que ho facin sols completament… Per nosaltres vol dir que, de mica en mica l’infant tingui la necessitat, la curiositat i la il·lusió per emprendre l’aventura d’anar conquistant els reptes que la vida li proposa. Aquest ànim només els hi naixerà de l’acceptació del seu voltant.
No és el més important que ho hagin de fer tots sols. Sovint necessiten la companyia dels adults, una presència que acompanya, que anima, que accepta, en definitiva una presència que deixa SER.
Per això el camí per l’autonomia és un procés on el temps es para per deixar aflorar el “Jo” de l’infant. No ens importa el temps però sí la il·lusió que s’ha posat en la creació.
També entenem l’actitud autònoma on hagi cabut la INICIATIVA. Cada infant arriba on hi ha d’arribar per camins diferents i les temptatives d’assaig/error són ben diverses i totes valides.
Igualment és important que els ulls de l’adult vegin en les accions dels infants una energia potent i positiva que està aprenent a expressar-se cada vegada millor. D’aquesta manera garantim no tallar un món de possibilitats.
L’ànim que acompanya a l’infant és el realment essencial i vàlid per un futur. Si l’actitud és positiva, només podrem rebre resultats creatius. Per tant, no és una fal·làcia dir que l’autonomia dels infants està estretament lligada als adults que els envolten!
Anem a l’escola municipal de música
La música està sent introduïda a l’educació dels nens en edats primerenques a causa de la importància que representa en el seu desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial, de la parla i motriu.
La música l’ajuda a aconseguir autonomia en les seves activitats habituals, assumir la cura de si mateix i de l’entorn, i ampliar el seu món de relacions.
El contacte quotidià i l’experiència sensorial que proporciona la música, enriqueix la vida de l’infant i l’atorga equilibri emocional, psicofísic i social.
L’expressió plàstica
L’expressió plàstica és un món fascinant que val la pena explorar i en el qual és important endinsar-se, ja que els resultats amb els infants no deixen de sorprendre’ns.
