Taller de contes ‘Hi havia una vegada’

 

CARTA “CONTADA” ALS PARES I A LES MARES 

Article de Lucía  Aizcorbes.  Educadora social, conductora grupal  i… gran ‘friqui’ dels contes
Diputació de Barcelona. Àrea d’Atenció a les Persones.
 

Hola mares,

Hola pares,

Vet aquí que en aquell temps que els ocells tenien dents… que la directora de la vostra escola bressol, la Mònica, m’havia  demanat cinc cèntims d’allò que ha representat  el taller de contes ‘Hi havia una vegada’, d’això que, segons el meu parer, representa el conte per a la vida dels infants, per al vida en família. La veritat és que no em va sobtar aquesta petició, això passa generalment quan vaig a un centre educatiu , m’ho demanen i jo sempre els hi dic el mateix,… no existeix millor manera de saber què ha estat el taller, o què cosa  és per a nosaltres un conte, que preguntar-los directament als veritables protagonistes, les famílies que han gaudit d’aquesta aventura, aquestes intenses sis hores idil·li que hem sabut teixir entre tots i totes en el taller de contes. I als tallers som teixidores de relacions en ambients lúdics i distesos. 

I què és un conte per a mi? Doncs,… us contaré un secret, jo mai he sabut explicar ben bé que és un conte. No és que no ho hagi intentat, és que sempre tinc la frustrant sensació que, paradoxes de la vida, no es pot del tot, no es pot atrapar  la seva essència només amb paraules. Per a mi té alguna cosa màgica, no descriptible. Ja ho sento, o no, la veritat, m’agrada que sigui així, em sedueix que sempre amagui aquest gran  misteri que només comprens vivint el conte. Perquè no es el mateix fer ‘com si’ es contés un conte, (com qui resa a corre-cuita), que viure amb tota l’anima un conte, no és el mateix contar un conte com el que diu una monòtona lletania, que sentir com s’olora quasi l’aire dins del conte. No es mateix. I, qui ho ha provat, sap de quina cosa us parlo.

Però com que alguna cosa us hauré d’escriure, us diré que, per a mi, per a mi i per sobre de tot, el conte és una forma de  donar i compartir afecte i sentiments amb els fills. I és que contar contes és sempre un temps guanyat, sempre,  ja que  just és això el que perdurarà en el record dels petits, del vostres petits. Perdurarà en ells aquest ambient emocional creat al voltant d’aquestes entranyables estonetes; compartir amb el papà i la mamà, o l’avi i l’àvia, … moments de misteri dins d’un conte on  les còmplices mirades es creuen entre el que narra i el que escolta; o aquelles tendres abraçades en moments de por, o aquests riallers crits d’alegria en els moments en que l’ingeni de les i dels protagonistes superen els entrebancs en les seves aventures, o el simple plaer de cantar junts les cançonetes que els són pròpies (ja sabeu, Patim ,patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet !!!).

Poder passejar-se lliurement pel món de la imaginació i de la fantasia, que és un món sense límits on tot pot ser possible, tal i com funciona la ment dels infants, és una bona nutrició per a la creativitat.

Viure, a través dels personatges, que és la incertesa, la frustració i els reptes que ens proposen certs contes, tal qual fa la vida, i veure com a poc a poc els vas encarant, és com subtilment anem aprenent coses del món dels contes i de les seves metàfores. Hi ha autors, experts, que ens diuen que hi ha contes que amb el seu llenguatge metafòric es converteixen agents facilitadors  de canvis, i que per tant són terapèutics.  Als contes sempre trobarem una mà amiga, com les Fades, que ens ajudarà en moments difícils (com fa una mare i un pare, una mestra, …), però també  hauran d’encarar als maxidolents, com els ogres, les bruixes, els trols,… que realment, i vist en perspectiva, el que faran es posar a prova els nostres recursos personals i fer que ens superem a nosaltres mateixos i que re- descobrim capacitats amagades en  nosaltres. El contes són un cant a l’esperança, per això sempre tenen finals feliços (i els nens els necessiten). Els contes, pares i mares, per sobre tot ens acompanyen en el procés de fer-nos grans.

Però com que ja us he dit, alguna cosa us he d’escriure, i us explicaré que els contes són tant importants i atractius per als nens, perquè la forma en que els contes s’expressen està en harmonia, i correspon, a unes necessitats vitals dels humans.

 

Bé,  aquestes són algunes de les perles que ens regalen els contes:

  • Té una funció lúdica, ens dóna fruïció, plaer, diversió, ens permet  unes mini vacances gratuïtes per tal d’evadir-nos una estona en un ambient tranquil.
  •  El conte, com si fossin guspiretes, encén la creativitat amb mil colors. La realitat i la fantasia, en els contes, ballen juntes d’una forma harmònica i sana.
  • Té una funció psicològica, reafirma el Jo dels infants, permet a l’infant identificar-se amb els personatges projectant en aquests necessitats, fantasies i pors, aspectes,  aquestos  de gran influència en la construcció de la seva personalitat. Això passa sobre tot amb els relats dels contes de fades.
  • Té un a funció lingüística, afavoreix el desenvolupament del llenguatge, els nens aprenen noves paraules i expressió d’una manera suggestiva, aquelles que són pròpies de la nostra cultura i d’altres.
  • Té la funció de centrar l’atenció, ja que  els infants són capaços d’escolar-nos i per tant durant aquella estona estar amb els cinc sentits enfocats just en això. El temps es deté per uns moments.
  • Té una funció d’estructuració espai temporal, ja que les històries passen seguint una cadència seguint un procés ordenat, lògic, té un ritual d’inici i de finalització  i les coses passen en llocs concrets i definits.
  • Potencia la memòria, els nens evoquen el conte, (prova a variar alguna cosa de la història, veuràs el que triguen en dir-te, ‘ep!,  mamà, papà,  que  així no és, que així no és…’) També alguna vegada demana’l  que sigui ell qui et conti el conte, li encantarà. Deixà que ho faci al seu estil i a la seva manera.
  • Poden tenir una funció terapèutica, entesa com un mirall on els infants veuen coses que  senten, que sentim, però a les que no hem posat encara nom i que no s’han encara digerit (coses com la gelosia, la vergonya, l’enamorament, la tristor per una pèrdua,…).
  • Ajuda als infants a integrar i reflexionar sobre els valors i contravalors socials, humans i de l’època, ja que, i d’una manera senzilla, els ajuda a entendre com la bondat o la maldat de les accions de certs personatges tenen certes conseqüències en les vides dels altres i en les pròpies.

  

Quins contes segons la etapa de la vida, del seu cicle vital (i això no és llei , cada nen és un món):

  • D’un a tres anys:

    Generalment, els agraden contes molt breus, com a màxim d’entre un i cinc minuts depenent dels infants i  adaptats  a la seva capacitat d’atenció, i amb coses de la seva vida quotidiana (papà, mamà, la papallona, el cargol…, aquestes coses, personatges familiars per a el o per a ella). Contes amb dos o tres personatges com a màxim. Els contes han de ser afectius, amb accions lineals (sense històries paral·leles). Han de tenir petites cantarelles, rimes, que ells puguin acompanyar i  dir, o una frase, o paraula clau que és repeteixi de forma cíclica, així com gestos mímics a imitar i veus onomatopeiques (… pom, pom, pom!!! Va fer el gat al trucar a la porta de la casa…). Els infants esperen amb impaciència la part on apareix la repetició.

En aquests contes parlem més de sensacions (sonyeta, calor, gana,…) Si hi ha personatges dels ‘dolents’, han de ser uns personatges al que el nen el pugui fer burleta. Un dolent del que es diu col·loquialment és un  mindundi, un pelacanyes.

 És, en aquestes edats, el plaer del contar per contar, el plaer del viatge pel viatge, estan més atents al continent que al contingut. No cal cap moralina. Són contes de gran i preciosa simplicitat amb claredat tan en idees com en el llenguatge que s’utilitza.

 Normalment el nen reclama el conte que ja coneix i que li dóna seguretat (al llarg d’aquest sap què hi passarà), un conte que poc a poc ell ja pot repetir ni que sigui en part, més que anar-los introduint en poc temps nous i nous i nous contes.

 No hi ha res que més pugui satisfer a un nen que ser un dels personatges del conte que li agrada (i això serveix per a qualsevol edat, els humans som així).

 

  • Dels 4 a 5 anys:

    Els infants, com ja sabem, doten d’ànima a tot el que els envolta (a això l’anomenem animisme), com si tot tingues vida i estigués dotat d’intencions, és la manera en que viuen ells el món. Per tant atribueixen característiques que són dels humans a tots els éssers, ja siguin animals, plantes o també coses (botons que parlem, muntanyes que canten, núvols que ploren ja que estan tristos,  per exemple). Ara, tot i que continua gaudint de les característiques els anteriors contes, i molt, ja podem anar introduint-los alguns més, i entrar a l’increïble món màgic dels contes de les fades. Tot el que impliqui màgia i meravella els captivarà, contes encara d’argument senzill , com En Patufet… El seu món és el món de la imaginació, ja que ells la tenen en total efervescència, (un pal és un cavall, una catifa gran és converteix en un riu…). Les princeses encantades, les fades, els follets,… els resulten fascinats. I els fascina que creeu contes on els seus familiars siguin els herois, els protagonistes dels contes de fades, o que apareguin per allà. Inclòs el conte de quan el pares es van conèixer en aquell dia tan màgic,…

   

  • A partir dels cinc o sis anys:

    Ja entrem de ple, i ara ja fins el fons, a contar-los contes dels germans Grimm, contes de Perrault, contes d’Andersem,  els contes de tota la vida, que deia la meva àvia (de tota la vida després que els van crear, clar), que  per a nosaltres són antic, però que per als nostres fills i filles són nous, i que, com les experiències de la seva vida, tot està per ser descobert encara. Parlem de contes  com  La caputxeta vermella, El llop i les set cabretes, El sastre valent, El gat amb botes, L’aneguet lleig, Pere i el llop, La rateta que escombrava l’escaleta, la llebre i la tortuga …,en fi, tot els contes clàssics, tradicionals, contes amb components morals a vegades, contes de responsabilitat i de normes i límits, contes de la bona astúcia, del valor, de la perseverança,  que continuen mantenint la màgia molt viva.

Els contes poden durar ja entre 15 i uns 20 minuts, depenent del nen o nena. Això només és una orientació. Són contes on els sentiments, les emocions i el simbolisme estan molt pressents. I no tingueu por d’aquests contes, ( en ocasions notes que als pares aquests contes els amoïnen), els nens els necessiten per créixer i entendre els éssers humans i a la vida.

 

  • A partir dels 9 anys, i fins que ells vulguin:

    (jo sóc una ‘nena’ de 49 anys), els contes estan embolicats de sensibilitat, sensacions, sentiments, ho tenen tot, poden ser de qualsevol classe, a criteri del narrador i de les característiques i manera de ser dels infants i no tant infant. Re-descobrim nous colors en els contes que ja sabíem, noves subtileses i plaers. També els encanten les mites i les llegendes, els relats històrics.

Com que ja estem preparats els contes tenen relats molt més descriptius, minuciosos, amb matisos. Podem escoltar contes de fins a 30 o 45 minuts. És bo, per incentivar la curiositat i generar desig, deixar el conte en sostingut (o algun dels contes, no tots) en un moment interessant de la narració i per reprendre’l al dia següent justament  allà on es va deixar (…tal i com dèiem ahir) i en el  moment del dia ja acordat amb els infants, tal qual es fa en un serial radiofònic, o telenovel·la  amb un… continuarà!!! Deixar-los amb les ‘brases enceses’. Això era el que feia Scheherezade a Les mil i una nits, era molt intel·ligent aquesta dona, (es jugava molt).

 Sapigueu que de cada grup de pares i mares ‘conta contes’ amb les que he fet tallers em porto un regal, de vosaltres, mares que heu vingut, em porto tot un ram de flors, la flor de la il·lusió, del entusiasme, la flor de la valentia per vèncer la vergonya, la flor de la creativitat, la flor de gaudir del ‘aquí a ara’,… tal qual fa un nen i una nena. Heu gaudit dels contes per què heu recuperat les vostres infanteses, la vostra nena  interior.

 

Si us apassioneu, apassionareu!!!

 Us contaré un secret, jo mai he sabut explicar ben bé que és un conte. Deixo per tant que  us ho expliquin les mares que van venir-hi, que us ho expliquin des de la seva vivència…

 ‘Dime y lo olvido, enséñame y lo recuerdo,  INVOLÚCRAME  y  lo aprendo’.

 Benjamín Franklin

I vet a qui un gat, vet a qui un gos, aquest conte ja s’ha fos.

 

I ARA… UN CONTE

La gallina Picoreta és un conte d’origen italià. Si li trèieu personatges ho podeu contar a nens petits. Als animals els podeu posar  el  nom dels vostres fills i filles, i el nom de familiars.

Si és un conte per contar a classe, o un grup de nens, podeu anomenar els animals amb el nom dels petits, un nom per a  cadascun dels animals ( la gallina Mercè, el gall Pere…) i de ser necessari afegir més animals al conte. Podeu fer les variables que us vinguin de gust, però sense que el conte perdi la seva essència (a això es diu ser creatius.) Bon profit !!!

La gallina Picoreta

Doncs senyor: un matí d’estiu la senyora Picoreta picotejava els grans d’una branca de pèsols, quan una beina li va caure a la cua (CATACLOC, CATACLOC, CATACLOC!!!) amb tanta i tanta força que ella es va creure que el cel s’estava caient. Llavors va pensar que havia d’avisar al rei del que passava, i saltant, saltant, saltant (fem el gest de saltar tres vegades) va anar-se fins que es va trobar amb el gall Cantaclar.
– On va, Picoreta?
Ai, gallet Cantaclar, (veu xamosa)
el cel s’està caient

i el rei ho ha de saber!
Vaig a dir-ho al rei!
-I jo hi  vaig també -va dir el gallet Cantaclar.

I allà van tots dos, saltant, saltant, saltant, Picoreta i Cantaclar, (en fila índia saltar tres vegades tots dos alhora) fins que van trobar a l’ànec Clopinante.
– On van, Picoreta i Cantaclar?
Ai, aneguet Clopinante, (veu xamosa)
 el cel s’està caient

i el rei ho ha de saber!
Anem a dir-ho al rei!
– Doncs jo vaig també- va dir l’aneguet Clopinante. I allà van els tres, saltant, saltant, saltant, Picoreta, Cantaclar i Clopinante (en fila índia saltar tres vegades tots alhora )

fins que van trobar al Dandinesa, l’oca gris.
– On van, Picoreta, Cantaclar i Clopinante?
Ai, oquita Dandinesa, (veu xamosa)
el cel s’està caient

i el rei ho ha de saber!
Anem a dir-ho al rei!

– Doncs jo vaig també -va dir l’oqueta Dandinesa. I allà van els quatre, saltant, saltant, saltant, Picoreta, Cantaclar, Clopinante i Dandinesa, (en fila índia saltar tres vegades tots alhora) fins que van trobar al gall indi Gluglú.
– ¿On van, Picoreta, Cantaclar, Clopinante i Dandinesa?
– Ai, Pavito Gluglú, (veu xamosa)
 el cel s’està caient

i el rei ho ha de saber!
Anem a dir-ho al rei!
– Doncs jo hi vaig també -va dir el Pavito Gluglú. I allà van els cinc, saltant, saltant, saltant, Picoreta, Cantaclar, Clopinante, Dandinesa i Gluglu, (en fila índia saltar tres vegades tots alhora)  fins que van trobar al compare Guineu que els va dir:
– ¿On van, Picoreta, Cantaclaro, Clopinante, Dandinesa i Gluglú?
– Ai, compare Guineu,

el cel s’està caient

i el rei ho ha de saber!
Anem a dir-ho al rei!
 – Doncs jo hi vaig també que el camí em sé.
– No compare Guineu, volem anar sols! – Van cridar els cinc i van aixecar el vol. I allà van volant, volant, volant fins al palau del rei.
“Sal rei estimat,
que el cel s’ha badat,
 i feu-lo reconstruir
 o si no se’ns caurà aquí “

El rei els va donar les gràcies i els va regalar una moneda ‘d’un euro’  a cada un,  nova, rodona i lluent.

 
Fitxa biogràfica:

Autora:  Elena Fortún

Libro:  Pues señor …Cómo dede contarse un cuento y cuentos para ser contados. Ediciones Biblaria. Barcelona ( 1995)

 

RECURSOS

– Portal solo hijos  http://www.solohijos.com/ hi tenen un apartat anomenat ‘Educar con cuentos’.

 –  El llibre Cuentos que curan, de Bernardo Ortín Pérez i  Trinidad Ballester  Us afegeixo un article que ells van escriure al respecte. 

Diuen que
A les portes del cel van arribar un dia cinc viatgeres.
 
– Qui sou vosaltres? – Va preguntar el guardià del cel.
 
– Jo sóc la religió- va contestar la primera.
 
– Jo sóc la joventut – va contestar la segona.
 
– Jo sóc la comprensió – va contestar la tercera.
 
– Jo sóc la intel·ligència- va dir la quarta.
 
– Jo sóc la saviesa – va dir l’última.
 
Identifiqueu-vos! – Va ordenar el porter.
 
I llavors …
 
La religió es va agenollar i va pregar.
 
La joventut va riure i cantar.
 
La compressió es va asseure i va escoltar.
 
La intel·ligència va analitzar i va opinar.
 
i la saviesa …
                  … la saviesa va explicar un conte.
 
 D’una idea modificada d’Anthony De Mello
 
Advertisements

About lametller

Escola Bressol municipal de l'Ametlla del Vallès

Posted on 14 Mai 2013, in ACTIVITATS 12-13, Famílies, Què i com treballem?, Recomanacions. Bookmark the permalink. 1 comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: